Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Novel·lista, política,dramaturga i assagista

Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.

Barcelona 1918 - 1991

 

 

 

Néta de Sebastià Farnés, intel·lectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i filla d'Aureli Capmany, folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la família a tocar de la Rambla de Barcelona. Estudià a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.
Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de Badalona i l' Escola Isabel de Villena de Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.
Amb la seva primera novel·la Necessitem morir (publicada al 1952) quedà finalista del  premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i sobretot per Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi del 1968.
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.
En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb  Ricard Salvat. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.
Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l' Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)  i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir Va ser també membre de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i presidenta del Centre Català del Pen Club.